Empassar-se la serp

Un dia, a un monestir zen, es va presentar d'imprevist un gran mestre. El cap de cuina l'hi va haver de preparar al moment un àpat. Es va afanyar a collir unes verdures de l'hort, tallar-les i a fer amb elles una deliciosa sopa. L'hoste es va prendre la sopa. L'assaborí fins el moment en que es va tenir la troballa d'un cap de serp a la cullera. Va fer venir el cuiner per demanar-li una explicació. Aquest, en veure el cap de la serp, estirà el braç, l'agafà i se l'empassà de cop davant la mirada atònita dels presents. Acte seguit, molt digne, es donà mitja volta y tornà a la cuina sense dir paraula.
Empassant-se de seguida la serp, fou de fet el seu error el que el cuiner s'empassà. En general, no estem disposats a fer el mateix.