Hi ha un millor sentit?

He agafat la llibreta i he canviat el sentit de l'ús que en feia. Ho sé, no hi ha una norma escrita per la llibreta. Simplement he volgut un canvi. Ara veig diferent la llibreta. Hi ha altres possibilitats.

He agafat el llibre i li he donat més possibilitats també. L'he imaginat diferent, girat. Després he girat el llibre que tinc a les meves mans per mirar les possibilitats sota la meva pròpia experiència. També he pensat en aquells que no hi veuen del tot. M'he mirat el llibre de més aprop. He canviat la meva posició mantenint aquesta nova manera de ser del llibre. M'he estirat i estirada m'he adonat que el llibre és diferent quan està girat. Fem-ho. Girem el llibre.

La llibreta és la vida. El llibre és el món. Fem-ho. Canviem-ho.

Una mica de representació, si us plau!

Fragment de la Constitució Espanyola de 1978:

1. El Rei percep dels Pressupostos de l'Estat una quantitat global per al sosteniment de la seva Família i Casa, i la distribueix lliurement.

(Títol II Article 65)

El Rei ens representa? Per què ens “representa” tenint molt més que per sostenir-se? I la resta de representants? Quina mena de representació intenten?

No tinguem lligams, siguem lliures. Siguem.

L'aigua, un bé necessari, escàs? Aigua.

L'altre dia a l'aeroport. Abans de passar el control de la policia, com tantes altres vegades, sóc part altre cop d'aquesta bruta societat.

En diuen normes de seguretat. De veritat són de seguretat? Si us plau, vagin tirant l'aigua, no hi pensin massa. És una mesura antiterrorista. Qui són els terroristes?

Negoci també en vaig sentir dir d'aquesta mesura. Era increïble veure la quantitat d'aigua que es tirava abans del control policial. I que se'n fa d'aquesta aigua? Es torna a un pou? S'omple un dels pous d'en Ryan Hreljac. I per no parlar d'aeroports on la facilitat per reomplir l'ampolla després del control és minsa. Aigua calenta a l'aixeta dels lavabos, essent estiu, i la font d'aigua amb un raig ben curt.

Ens desperten la nostra solidaritat informant-nos de la falta d'aigua que hi ha a certs països quan a l'hora n'hem de tirar d'aigua? Tothom ha de ser conseqüent amb els actes realitzats. No podem acceptar més.

A l'edat de sis, sis anys! en Ryan Hreljac no va acceptar més aquests contra sentits. Tots nosaltres som capaços de fer el mateix, no acceptem més allò contradictori.

Perquè tot i tothom és bo i és dolent

Qui ets?

Tu

Jo

Elles i ells

Nosaltres

Tots nosaltres

Tots nosaltres som

Tots nosaltres som lliures

Tots nosaltres som lliures de decidir

Tots nosaltres som lliures de decidir...

La llibertat és intrínseca en ser.

Reprodueixo una conversa que va tenir lloc a Thailand per les voltes de febrer del dos mil nou:

• Però brother, no ho entenc perquè et vols fer monjo?
• Per la llibertat.
• Pots ser més lliure que ara?
• Ara? Ara sóc lliure? De què? De les meves pertinències? Del que m'hagi de preocupar d'elles que no es facin malbé, que no es perdin i tenir-ne cura? D'haver d'utilitzar temps de la meva vida ara, en rentar la roba? En anar a comprar... roba?! En tallar-me el cabell? En treballar per acabar decidint que en els propers anys la gran majoria del meu temps el dedicaré al benefici d'un altre i encara pensant que sóc jo el que em beneficio perquè em podré pagar la casa gràcies a aquesta vida que tinc ara?
• I que fas quan ets monjo?

Perquè la llibertat es troba en el no tenir lligams. No necessito més raons, explica'm.

En el no necessitar trobem llibertat. Si no necessitem res ni ningú no tenim lligams. Si no necessitem res ni ningú ho tenim tot i a tothom. Tothom pot decidir com és de gran el sac per omplir de felicitat, què es necessita per omplir-lo i com de ple el vol.

Informació relacionada:

Buddhist monk

El moment d'ara em diu:

I si és que algú té molta fortuna
que no la guardi tota per ell,
doncs si la lluna per tots és una,
també la terra serà per la gent.

(Lax'n busto – Emiliano Zapata)

Tots som positius :)

Preocupació

Ens referim a pre ocupació? Ens ocupem abans de temps?

Empassar-se la serp

Un dia, a un monestir zen, es va presentar d'imprevist un gran mestre. El cap de cuina l'hi va haver de preparar al moment un àpat. Es va afanyar a collir unes verdures de l'hort, tallar-les i a fer amb elles una deliciosa sopa. L'hoste es va prendre la sopa. L'assaborí fins el moment en que es va tenir la troballa d'un cap de serp a la cullera. Va fer venir el cuiner per demanar-li una explicació. Aquest, en veure el cap de la serp, estirà el braç, l'agafà i se l'empassà de cop davant la mirada atònita dels presents. Acte seguit, molt digne, es donà mitja volta y tornà a la cuina sense dir paraula.
Empassant-se de seguida la serp, fou de fet el seu error el que el cuiner s'empassà. En general, no estem disposats a fer el mateix.